FôR DI SORE
I lûcs, la storie
Chest paîs al è il prin che il Tiliment al cjate inte sô corse de sô sorzint lant jù inviers il mâr: il nestri flum plui lunc al nas infats, cun plusôrs fontanutis, dongje de siele de Maurie, sul confin cul Cjadovri.
Il Municipi dal Comun al è a Vîc, sui 907 metris sul nivel dal mâr; si à dôs frazions: Cele e Dondrasse. A Fôr si à dôs glesiis propite bielis: Sant Jacum a Vîc (finide di fâ sù intal an 1366) e Sant Florean a Cele, dal secul XV, decorade cu lis pituris di Zuan Francesc di Tumieç.
A Dondrasse si à cjatadis monedis di ete romane; si sa di insediaments longobarts, parvie che nus restin tombis di chei secui.
Il prin document che al fevele di Fôr al è dal an 778: il paîs al passâ sot de aministrazion de Badie di Siest; tal 997 al deventà teritori dal Patriarcjât; intal 1326 feut dai Savorgnans. Fint al 1445 Fôr di Sore e Fôr di Sot a restarin unîts e ju clamarin parchel "Fôrs Savorgnans".
Dal secul XV indenant i doi Fôrs a viverin lis istessis vicendis dal Friûl centrâl e ocidentâl: Vignesie, Napoleon, Austrie, Italie.
Intal Nûfcent si scomençâ a vê cualchi ativitât turistiche; Fôr di Sore al clame in vuê une vore di ospits, atrats des bielecis de valade alte dal Tiliment, che e ufrìs la zoe des pichis des Dolomitis fornês, a misdì de siele de Maurie.
Il non
Fôr si lu cjate nomenât la prime votle, o vin viodût, intal an 77 cu la forme "Forno"; po intor dal an 1000 cun "Furnus" e intal 1293 cu l'espression "in Furno superiori"; il non al diven dal latin "furnus", che al voleve dî sedi "fôr" sedi "fornâs".
Vîc lu cjatìn scrit la prime volte intal 1225 sicu "Vico", po intal 1323 cu la forme "de Vicho"; in latin "vicus" al jere il paîs, la vile.
Cele (inte forme locâl, Siéla) al rive dal latin "cella" che al varès di stâ par "gleseute"; o cjatìn la forme dal non "ad Cella" ator dal 1290.
Dondrasse al rive, si crôt, dal non di persone "Andreas-atis": pal an 1258 o vin la forme "Andrazza".
I fornês innomenâts
De int nassude a Fôr di Sore o vin di memoreâ almancul cuatri oms: Furtunât De Santa (1862-1938), teolic, retôr dal Seminari di Udin, po Vescul di Sessa Aurunca, intal Lazi; Zuan Caposassi (1914-1983), espert di plantis de mont cjargnele; Ermis Dorigo (n.1947), autôr di viers e di contis in marilenghe e ancje par italian; Mario Cedolin (n.1956) alpinist, vuide, membri di spedizions di grant impegn in Perù, Himalaya, Turchie, Montagnis Cretosis de Americhe dal Nord.